{"id":2491,"date":"2022-09-21T10:47:52","date_gmt":"2022-09-21T09:47:52","guid":{"rendered":"https:\/\/nuriamompin.com\/?p=2491"},"modified":"2022-09-21T10:48:17","modified_gmt":"2022-09-21T10:48:17","slug":"educacio-violencia-i-fantasia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/nuria.infoal.com\/ca\/educacio-violencia-i-fantasia\/","title":{"rendered":"Educaci\u00f3, viol\u00e8ncia i fantasia"},"content":{"rendered":"\n

En comparaci\u00f3 amb el poder que tenen els mitjans de comunicaci\u00f3, el dels pares i educadors, \u00e9s tan gran que qualsevol crian\u00e7a raonablement bona torna insignificant la influ\u00e8ncia medi\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n

La nostra eina m\u00e9s gran com a pares o adults de refer\u00e8ncia, \u00e9s la de servir de models. \u00c9s important qu\u00e8 diem als nostres fills, quins l\u00edmits i sancions establim i a quines experi\u00e8ncies els exposem, per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s important qui som quan ells ens observen.<\/p>\n\n\n\n

Tal com comenta Jonesi<\/sup><\/a> (2002), comprendre els nostres fills \u00e9s la manera d’ensenyar-los a comprendre els altres. No \u00e9sser violents \u00e9s la manera d’ensenyar la no-viol\u00e8ncia. I una actitud sana cap a l’entreteniment s’ensenya mostrant una actitud semblant. Sigui quina sigui la transcend\u00e8ncia que la ind\u00fastria de l’entreteniment tingui, la vida d’un nen usualment est\u00e0 determinada pels seus pares.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s molt poc probable que la conducta real del nen pugui prendre forma a partir del que fan els personatges del programa de televisi\u00f3. Si un nen veu que els pares toleren els programes de contingut violent i que, no obstant, tracten els altres amb amor, capta el missatge: \u201cun adult pot sentir-se b\u00e9 amb la viol\u00e8ncia imagin\u00e0ria, per\u00f2 no intenta portar-la a la realitat\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Amb seguretat, ser un model afectiu efectiu, tamb\u00e9 implica que diguem als nens qu\u00e8 no ens agrada.<\/p>\n\n\n\n

La psiquiatra americana Lynn Ponton ressalta que \u201cels pares acostumen a pensar que l’a\u00efllament i la privadesa s\u00f3n tot all\u00f2 que els adolescents necessiten, quan en realitat la necessitat d’atenci\u00f3, orientaci\u00f3 i aprovaci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s gran en l’adolesc\u00e8ncia primerenca que en la pre adolesc\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, hem de donar-los simplement a entendre que alg\u00fa els t\u00e9 en compte i els recolza en la dif\u00edcil tasca de cr\u00e9ixer; \u00e9s una cosa que els tranquil\u00b7litza molt.<\/p>\n\n\n\n

Educaci\u00f3. Animar-los a explicar les seves hist\u00f2ries<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Com a part de la nostra pol\u00edtica inconscient d’ignorar els sentiments que ens espanten amb l’esperan\u00e7a que desapareguin, caiem a la trampa de pensar que les fantasies violentes d’un nen s\u00f3n m\u00e9s segures quan s\u00f3n passives i, m\u00e9s amena\u00e7adores, quan s\u00f3n actives. De fet, tal com afirma Jones i<\/sup><\/a>(2002), els nens integren els seus pensaments i sentiments amb m\u00e9s efectivitat quan m\u00e9s activament els processin.<\/p>\n\n\n\n

Donald Robertsi<\/sup><\/a> (1999) ha subratllat que l\u2019objectiu de parlar amb els nens \u00e9s incitar a pensar, no fer-los canviar d\u2019opini\u00f3. Quan se’ls convida a pensar, els nens no s’han de resistir a all\u00f2 que se’ls diu nom\u00e9s per protegir el seu terreny. De vegades els nens ens poden conduir a llocs interessants i hem de confiar en les seves reaccions en comptes de tractar d’encaminar-les o anticipar-les.<\/p>\n\n\n\n

El psic\u00f2leg Mihaly Csikszentmihalyii<\/sup><\/a> (2001), ha insistit que les ci\u00e8ncies socials i creatives que el nen t\u00e9 al voltant de l’entreteniment, poden contribuir al seu desenvolupament o convertir-se en una persona m\u00e9s complexa. Gaireb\u00e9 igual de baixos s\u00f3n els estats de flux que experimenten durant diversions solit\u00e0ries i passives, especialment de la televisi\u00f3. Les investigacions indiquen que els adolescents que es capbussin en activitats m\u00e9s actives, siguin individuals o socials, tendeixen a rendir m\u00e9s quan s\u00f3n adults. \u201cLes activitats que fomenten els estats de flux elevat ens exigeixen for\u00e7a\u201d, diu Csikszentmihalyi:<\/p>\n\n\n\n

\u201cEns forcen a expandir la nostra personalitat per aprendre noves dimensions de nosaltres mateixos. La dificultat \u00e9s que \u00e9s molt m\u00e9s f\u00e0cil accedir i quedar atrapat en un estat de flux baix. El perill de la televisi\u00f3 \u00e9s el seu mitj\u00e0 seductor. La podem encendre perqu\u00e8 hi ha alguna cosa que realment volem aprendre, encara que \u00e9s molt f\u00e0cil quedar-se assegut davant seu. El nostre estat d’\u00e0nim decau i nosaltres seguim asseguts\u201d.<\/p>\n\n\n\n

D’aquesta manera, podem ajudar als joves a aprendre a confiar en ells mateixos i ocupar-se’n mitjan\u00e7ant l’afirmaci\u00f3 dels sentiments i les fantasies. Podem ser-ne els mentors i mostrar-los els rerefons i les implicacions dels programes de televisi\u00f3 i altres formes d’entreteniment, aix\u00ed com encoratjar-los a canalitzar les seves fantasies de manera productiva. Malauradament, no tots els joves tenen la sort de comptar amb adults que en tenen cura. Alguns han de resoldre les seves relacions amb els mitjans sense cap mena de guia adjunta i enfrontant-se a l’hostilitat de la gent gran.<\/p>\n\n\n\n

Quan els joves creuen que el m\u00f3n oficial els \u00e9s hostil, indiferent o irrellevant, els sentiments de reconeixement de pertinen\u00e7a que els aporta el lleure poden ser transformadors. La fantasia els pot permetre dirigir-se imagin\u00e0riament a llocs espantosos que els ajuden a entendre qu\u00e8 est\u00e0 passant i del tipus de dolor pel qual han passat altres persones.<\/p>\n\n\n\n

Torosyani<\/sup><\/a> (2007) creu que als nens se’ls hauria d’ensenyar habilitats b\u00e0siques per al maneig de conflictes des dels seus anys de preescolar: entrar en contacte amb les seves emocions, aprendre a esperar i no reaccionar precipitadament, utilitzar aquesta espera per triar respostes de manera m\u00e9s conscient, escoltar els altres i recon\u00e8ixer l’altre. En el proc\u00e9s d’ensenyar aquestes habilitats, cal evitar transmetre’ls el missatge que els seus sentiments no tenen import\u00e0ncia i legitimitat, per exemple, que no haurien d’experimentar ira ni gaudir-ne de cap manera. Torosyan (2007) cita:<\/p>\n\n\n\n

\u201cCrec que perqu\u00e8 els joves superin la seva sensaci\u00f3 de vulnerabilitat i desesperaci\u00f3 davant la r\u00e0bia que apareix en els seus propis relats, han de canviar completament la manera com donen significat a les coses. Aix\u00f2 suposa canviar el dualisme de \u201cla ira \u00e9s dolenta\u201d per una capacitat per suprimir la tensi\u00f3 de les paradoxes i pensar \u201csento ira i, alhora, sento empatia\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Torosyan (2007) ent\u00e9n que la millor eina de qu\u00e8 disposen els adults per ajudar els joves a fer aquest canvi \u00e9s l’empatia. Els joves que han patit i exercit la viol\u00e8ncia solen respondre extraordin\u00e0riament b\u00e9 a l’empatia adulta amb el dolor i els conflictes. Aquesta empatia requereix examinar detalladament com \u00e9s en realitat la vida dels nens\/joves d’avui, i imaginar-nos que sentir\u00edem al seu lloc. Si els joves s\u00f3n capa\u00e7os d’experimentar la seva r\u00e0bia de manera completa, sabent que tenen alg\u00fa al seu costat amb qui parlar-ne, poden aprendre que tot i que no controlin els sentiments poden controlar les respostes.<\/p>\n\n\n\n

Nom\u00e9s de fer-los saber que entens el que han experimentat, de vegades pots obrir una porta per a la comunicaci\u00f3 i l’autoan\u00e0lisi, la qual cosa els ajuda a fer un tomb a les seves vides.<\/p>\n\n\n\n

Gaireb\u00e9 totes les hist\u00f2ries violentes que apassionen els nens, representen poderoses lli\u00e7ons sobre el valor, la resist\u00e8ncia i el desenvolupament personal. No importa qui siguin els bons o els dolents, qui guanya o perd, o quins valors presenten els personatges en el transcurs de l’acci\u00f3. L’acci\u00f3 en si mateixa -el proc\u00e9s d’identificar-se emocionalment amb un personatge que s’enfronta a una amena\u00e7a f\u00edsica i la combat amb tots els recursos que t\u00e9 al seu abast- transmet unes lli\u00e7ons b\u00e0siques sobre la vida, com ara:<\/p>\n\n\n\n